Archivo de la categoría: PROPIETATS ALIMENTS

Maduixes i maduixots

Són unes fruites originàries d’Amèrica i no van arribar a Espanya fins al s.XIX, gràcies als primers colons d’Estats Units.

Les podem trobar als mercats i a les botigues des del mes de febrer fins ben entrat l’estiu, tot i que els seus millors mesos són l’abril i el maig, mesos en que les fruites són més dolces i gustoses i desprenen el seu millor aroma.

Prenent només 100 grams de maduixes cada dia durant el temps que dura la temporada natural d’aquestes fruites, es cobreixen els requeriments diaris -60 mg- de vitamina C. A més, és una ajuda per a reforçar l’absorció del ferro dels vegetals i per a contrarestar l’anèmia que moltes persones solen manifestar coincidint amb els canvis d’estació.

L’aspecte menys conegut de les maduixes és que, a causa del seu contingut en àcid oxàlic, estan desaconsellades en cas de litiasi renal (pedres al ronyó) per càlculs d’oxalat. A més, són els salicilats, uns compostos químics que contenen les maduixes, els responsables de les reaccions cutànies (urticària) que causen en persones sensibles i també en els qui tenen al·lèrgia a l’aspirina (àcid acetilsalicílic).

Aquestes delicades fruites també són valorades en nutrició per la seva concentració de nutrients reguladors com ara àcid fòlic, potassi, magnesi, fibra i aigua, així com d’una varietat d’àcids orgànics (cítric, màlic, oxàlic) amb acció depurativa i diürètica. Tot això, amb l’avantatge del seu valor energètic escàs, a penes 30 kcal per cada 100 grams.

El seu color vermellós és degut a la presència d’uns pigments vegetals anomenats antocians, que també són responsables de les seves propietats antioxidants.

38c813a0bc0e66da48c383b6c45f81948b9064c4_r476_261_5

No obstant, no tot són beneficis, ja que aquestes fruites contenen unes substàncies anomenades salicilats, que són les responsables de les reaccions cutànies, picor i urticària que provoca a les persones que tenen al·lèrgia a l’aspirina. Això es degut a que l’aspirina conté àcid acetilsalicílic, un salicilat, per tant, les persones al·lèrgiques a l’aspirina solen ser-ho a les maduixes i viceversa.

QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE ALHORA DE COMPRAR-LES I CONSERVAR-LES ?

Són fruites molt delicades i tendres, que es deterioren molt fàcilment amb la calor, el transport i la humitat. Per això, és millor comprar només les que es vagin a consumir el mateix dia o l’endemà.

En comprar els maduixots i les maduixes, hem de tenir en compte que les fulles siguin ben verdes, que el fruit no tingui cops, que no hi hagi peces florides i que la carn siguin tersa i de color brillant. És important que no retirem les tiges fins que s’hagin rentat per millorar la seva conservació.

Fresas-reducen-el-colesterol

Al ser tan delicades, s’han de guardar dins de l’envàs de compra i col·locar a la part alta de la nevera. En aquestes condicions es poden conservar fins a quatre dies, si no són gaire madures, tot i que és preferible menjar-les abans per a gaudir de tots els seus nutrients i del seu aroma.

COM LES PODEM MENJAR I CUINAR?

Culinàriament, la maduixa i els maduixots són fruites que permet moltíssimes possibilitats de preparació. Es poden consumir fresques, soles, suc de taronja, amb cereals, iogurt o en batut amb llet o altres fruites. També amb un polsim de sucre i vinagre ó bé amb la tradicional nata amb maduixes.

També es poden preparar cuinades per a elaborar gelats, melmelades i multituds de preparacions de pastisseria, com a ingredients en amanides i en multitud de postres com per exemple banyades en xocolata negra fosa. I fins i tot se’n pot fer una beguda alcohòlica, el dolç i refrescant licor de maduixes.

canasto-fresass-580x400

FONT INFORMACIÓ
http://revista.consumer.es/web/ca/20080401/alimentacion/72463.php
http://revistasentir.com/ca/maduixes-i-maduixots/

Què en sabem del farro?

El farro és la farina de blat de moro és un cereal conreat tradicionalment a la Garrotxa, i que abans s’associava a èpoques de fam. En els darrers temps s’ha recuperat el farro com a cultiu distintiu i per les seves qualitats dietètiques i gastronòmiques.

La paraula farro ve de la paraula llatinafar o farris, que vol dir farina.

imagesLes varietats que es fan servir per elaborar el farro són el blat de moro blanc, de gust més fi; el blat de moro del queixal i el blat de moro de la creu. La més habitual, per la seva productivitat, és la de blat de moro groc. El cereal es sembra entre el mes de maig i el juliol i es cull entre el setembre i l’octubre. Un cop separat el gra, es mòlt fins a convertir-lo en una sèmola i es passa per un sedàs fi. Finalment, es torra i s’envasa. S’acostuma a consumir en forma de sopa o de farinetes, la preparació més popular del farro

Antigament es cuinava el farro en forma de farinetes. A Olot s’havia introduït el blat de moro en els hàbits alimentaris dels més pobres, malgrat que no era l’única zona de Catalunya que subsistia d’aquest cereal.

farina_di_farro

La farina, usualment torrada, es barreja amb un líquid, que sol ser brou o aigua, en una proporció d’uns 40g-50g de farina per a cada quart de litre de líquid (quantitat per una persona). Les farinetes poden ser dolces o salades.

Les versions salades se solen utilitzar com a acompanyament mentre que les dolces se solen menjar com a postres. A Catalunya i al Llenguadoc, les farinetes salades se solen combinar, tradicionalment, amb col o carbassa i fa de guarnició de plats de carn contundents de caça, guisats, llom a l’adoba, etc

 A casa, durant tot l´hivern, era un dels plats típics del sopar.

Antigament, es feien amb un brou gras de porc, amb greix de bullir les botifarres (anomenat, brou bufat a la Catalunya del Nord i greix de perol a la del Sud. Algunes persones hi afegeixen greixons o llardons

farro

Les versions dolces solen substituir l’aigua o brou per llet, afegir sucre i habitualment també algun aromatitzant natural, com ara pell de llimona o de taronja, canyella, vainilla, qualque licor, etc.

 

INFORMACIÓ NUTRICIONAL

El farro és una bona font d’energia, principalment en forma d’hidrats de carboni (70%), sobretot en forma de midó. Conté una petita quantitat de proteïnes  que pot ser major a les preparacions que es fan amb llet, per exemple. El greix que contenen eventualment és el de les cotnes que poden acompanyar el farro o el del brou, si no es fa amb aigua.

És una alternativa pels celíacs, perquè no té gluten.

Les farinetes, com tots els productes que es fan a base de farina o blat de moro mòlt (papasta, etc.), no tenen en general tantes vitaminesminerals i fibra alimentària que el gra de blat de moro original, ja que la major part es perd precisament al procés de mòlta.

farro33

Pel que fa a les calories, el blat de moro n’aporta un total de 300 per cada 100 grams consumits, una xifra força considerable i que representa un alt percentatge de l’energia que necessitem diàriament.

 

ALBERGÍNIA FARCIDA DE VERDURES

berenjena-para-bajar-de-peso-680x365INGREDIENTS per persona

Una alberginia

30gr de ceba

1 branqueta d’api

30gr de tomàquet

30gr de carbassó

5g de formatge ratllat

1 cullerada de postres d’oli d’oliva

Un pessic de sal

receta_berenjenasrellenas_pollo

PREPARACIÓ

Rentar l’albergínia, tallar la tija i tallar-la per la meitat. Cuinar-la durant 15 minuts amb aigua. Picar la ceba, l’api, el carabassó i el tomàquet. Posar l’oli a la paella i saltetjar les verdures.

Escórrer l’albergínia i treure la polpa. Barrejar les verdures amb la polpa i farcir l’albergínia amb aquesta barreja. Espolvorejar amb el formatge ratllat i gratinar al forn

COMENTARIS

L’albergínia és rica en aigua, té un contingut baix en proteïnes, hidrats de carboni i greix. Comparada amb altres verdures i hortalisses, conté una quantitat mitjana de fibra, vitamines i minerals, el que podem destacar és l’aport de manganès, important per a què les cèl.lules puguin aprofitar l’energia i realitzar les seves funcions.

També podem destacar l’aport de potassi, imprescindible per a una correcta transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal, així com regular l’equilibri de l’aigua corporal.

L’albergínia és una hortalissa sensible al fred, la seva major producció és a l’estiu, malgrat la podem trobar durant tot l’any.

A l’hora de compra-les, hem de fixant-se que estiguin dures i amb pell brillant. S’han de consumir en una setmana. Quan les preparem podem afegir una mica de vinagre o llimona per a què no s’enfosqueixin i obtinguin un color molt fosc, el fet que pot ser rebutjat per a molts comensals.

Granitzat de pinya amb canyella

Propietats i curiositats de la pinya

 És una fruita molt apreciada, sucosa, digestiva i rica en nutrients

Aquesta fruita té un contingut d’aigua molt alt, per la qual cosa el seu valor calòric és baix. Ben madurat, la pinya conté al voltant del 11% d’hidrats de carboni simples o d’absorció ràpida. El seu contingut en sucres i en principis actius es duplica en les últimes setmanes de maduració, pel que els fruits recol·lectats prematurament resulten àcids i pobres en nutrients. Pel que fa a minerals, destaquen en quantitat el potassi, magnesi, coure i manganès. Les vitamines més abundants de la pinya són la vitamina C i, en menor quantitat, la tiamina o B1 i la B6 o piridoxina.

Els components no nutritius de la pinya són els més significatius des del punt de vista dietètic:

  • El seu contingut en fibra és considerable.
    Conté un enzim, la bromelina o bromelaína, similar als enzims digestius, que ajuda a digerir les proteïnes.
  • Els àcids cítric i màlic són els responsables del seu sabor àcid i com passa en els cítrics, el primer potencia l’acció de la vitamina C.

descargaLa Pinya i el seu suc fresc presos abans dels àpats disminueix la gana i constitueix un bon complement en dietes d’aprimament.

A més és lleugerament diürètic per la qual cosa afavoreix l’eliminació d’orina.
La seva  fibra, el seu consum està indicat en cas de restrenyiment.
El seu contingut en bromelina, enzim que facilita la digestió de les proteïnes, pel que resulta unes postres ideals o com a ingredient en amanides per preparar l’estómac dels possibles excessos.

El seu consum està especialment indicat en les següents afeccions de l’estómac, com per la digestió lenta i pesadesa d’estómac ó per dificultat de l’estómac per buidar el seu contingut.

En tots dos casos, la pinya s’ha de prendre fresca (no en conserva) i ben madura, ja sigui abans o després del menjar.
No obstant això, la pinya no es recomana durant la fase activa de l’úlcera gastroduodenal, ja que augmenta la producció de sucs gàstrics, que empitjoren la simptomatologia.

Ingredients

  • 1 pinya
  • canyella en pols
  • gel

ddd

Elaboració

  • Pelem la pinya i la tallaem a troços petits, preparada per a liquar.
  • Un cop liquada hi afegim la canyella, al gust.
  • Posem els glaçons de gel en un got i li afegim el suc, o bé els afegim a la liquadora si és apta per triturar.

 

 

batidodepiñaynaranja

 

 

font d’informació: Eroski consumer

Ja tenim les castanyes preparades? Recepta de panellets de la Carme Ruscalleda

Estem a punt de celebrar la castanyada i avui us parlaré de les propietats de les castanyes i he trobat interessant deixar-vos la recepta de panellets de la Carme Ruscalleda.

Les castanyes són un aliment saludable amb importants beneficis nutricionals que podem trobar a la tardor. De fet, gairebé podríem dir que es tracta de l’aliment més característic de la tardor, una època en la qual és comuna menjar-torrades per mitigar el fred que és habitual que faci durant aquesta bella època de l’any.Destaca per la seva moderada aportació energètica i una composició nutricional semblant a la dels cereals.

castanas-propiedades-xl-668x400x80xX

Les castanyes, riques en hidrats de carboni, són una bona font d’energia i ajuden a calmar la fam. Els carbohidrats que aporten són els denominats “complexos”, que l’organisme absorbeix lentament, de manera que mantenen nivells de sucres equilibrats i treuen la sensació de gana. La fibra que aporta és útil per a l’organisme. És un bon remei en el cas de diarrea, per la presència dels tanins (amb propietats astringents) en la composició.

La vitamina B que aporta pot aprofitar totalment si es consumeixen crues i les vitamines d’aquest grup que aporten contribueix a pal·liar l’apatia o malenconia d’aquesta època. El seu contingut en B2 és beneficiosa per a la cura de la pell. Quant als minerals, destaca l’aportació en potassi, que ajuda a controlar la retenció de líquids, evita la hipertensió i afavoreix la diüresi (és bona per als problemes de ronyó).

Recepta de la Carme Ruscalleda del llibre Cuinar per ser feliç.

descarga

Ingredients: (per a uns 60 panellets)

  • 1/2 kg d’ametlles en pols
  • 350 g de sucre
  • 150 g d’aigua mineral
  • 1 clara d’ou
  • 200 g de pinyons
  • 200 g de coco ratllat
  • cacau en pols
  • ratlladura de llimona i/o taronja
  • llimona i/o taronja confitada
  • 1 rovell d’ou per pintar

imagesPreparació:
En una cassola, es barreja l’aigua i el sucre. Es posa a foc mig fins que arrenqui el bull i es deixa bullir fins aconseguir textura de xarop.
A continuació, s’hi aboquen les ametlles en pols, i es remena contínuament amb l’ajuda d’una espàtula de fusta durant uns 2-5 minuts més fins que la pasta quedi ben lligada i es desenganxi de les parets.
Es retira del foc i es deixa refredar.
S’incorpora a la barreja la clara d’ou sense muntar, i es barreja bé.
Es deixa reposar la massa a la nevera durant un mínim de 2 hores. (Es pot deixar tota la nit fins l’endemà).
Es divideix la massa en diferents porcions segons els gustos que vulgueu preparar.

– Per als de pinyó:
S’agafa una porció de massa, i es formen boles petites que s’arrebossen amb els pinyons. Es col·loquen al damunt d’una safata amb paper de forn i es pinten amb rovell d’ou diluït amb 6 gotes d’aigua. S’enfornen a 200ºC (390ºF) fins que quedin rossos (uns 6 minuts). D’aquesta manera, l’interior queda ben tendre.

– Per als de llimona i/o taronja:
S’agafa una porció de massa, i s’hi barreja la ratlladura de llimona i/o taronja. Es formen petites boles i s’arrebossen amb sucre. Es col·loquen al damunt d’una safata sobre paper de forn i es decoren amb un tros de pela de taronja i/o llimona confitada al damunt. S’enfornen a 200ºC (390ºF) fins que quedin rossos (uns 5 minuts).

– Per als de xocolata:
S’agafa una porció de massa, i s’hi barreja una mica de cacau en pols i es barreja fins aconseguir una barreja de color marró uniforme. Es formen petites boles i amb el dit petit, es marca un petit forat al centre. Es col·loquen al damunt d’una safata sobre paper de forn. S’enfornen a 200ºC (390ºF) fins que quedin rossos (uns 5 minuts). A continuació, es desfà una mica de xocolata negra al bany Maria i s’omple el centre del panellet.

– Per als de coco:
S’agafa una porció de massa, i s’hi barreja el coco ratllat. Se’ls dóna la forma desitjada i s’arrebossen amb coco ratllat. Es col·loquen al damunt d’una safata sobre paper de forn. S’enfornen a 200ºC (390ºF) fins que quedin rossos (uns 4 minuts).

RECORDEU!

Els panellets aporten gran quantitat de calories i sucres.

Cal equilibrar aquell dia per tal que no resulti una dieta calòrica.

Us proposo el menú següent:

Primer plat: Amanida de canonges, rúcula amb magrana

Segon plat: Llom de  Lluç al forn amb ceba, pastanaga i pebrot

Postres: 2 unitats de panellets

Mandarina una gran fruita de tardor

Propietats de la mandarina

Propietats nutritives

El component majoritari en les mandarines és l’aigua i, respecte a altres fruites del seu gènere, aporta menys quantitat de sucres i per tant menys calories. La quantitat de fibra és apreciable i aquesta es troba sobretot a la part blanca entre la polpa i l’escorça, per la qual cosa el seu consum afavoreix el trànsit intestinal. Del seu contingut vitamínic sobresurt la vitamina C, en menor quantitat que la taronja, l’àcid fòlic i la provitamina A, més abundant que en qualsevol altre cítric. També conté quantitats destacables d’àcid cítric, potassi i magnesi. En menor proporció es troben certes vitamines del grup B i minerals com el calci, de pitjor aprofitament que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d’aquest mineral.

descarga (1)

Propietats per a la salut

Amb l’excepció que aporta menys quantitat de vitamina C que altres cítrics, segueix sent una font excel·lent d’aquesta vitamina. Se sap amb seguretat que aquesta vitamina exerceix una clara acció antiinfecciosa, estimulant la formació d’anticossos i l’activitat dels fagòcits (cèl·lula capaç d’englobar microbis i cèl·lules estranyes que són destruïts en el seu interior). El càncer, la sida, les malalties infeccioses i les inflamatòries cròniques, com el reumatisme, fan disminuir la concentració d’aquesta vitamina en el plasma, pel que és interessant en aquests casos assegurar la seva aportació per mitjà de l’alimentació.

images

L’elevat contingut en aigua, potassi i àcid cítric (alcalinitza l’orina, ajuda a combatre les infeccions i potencia l’acció de la vitamina C), converteixen les mandarines en fruites amb efecte diürètic, beneficiós en cas de hiperuricèmia o gota i litiasi renal (afavoreix l’eliminació d’àcid úric i les seves sals).

La mandarina és font natural de fibra, essencial per combatre el restrenyiment i estimula la motilitat intestinal, la major part de la qual es troba en la polpa blanca que hi ha sota la pell i entre els grills i que no convé rebutjar.

 

Flam de Mandarina

ingredients:

6 mandarines, 5 cullerades de sucre, 4 ous, 1 raig licor, 1/2 got llet

Per al caramel:

1 cullerada llimona

4 cullerades sucre

Aigua

descarga (2)

Elaboració

Ara anem a esprémer les mandarines i ratllem la pell d’un parell d’elles. En un bol batem els ous amb el sucre, un cop batuts hi afegim el suc, el licor (el que més t’agradi) la ratlladura de les mandarines i la llet i batem tot.

El primer preparem el caramel. En una cassoleta posem el suc de llimona, el sucre, i l’aigua deixem a foc lent fins que vegem de color fosquet el caramel. Un cop fet el tirem en un motlle per a flam.

Tirem la barreja en el motlle anteriorment untat amb el caramel i introduïm al bany maria al forn a 180 graus uns 25 minuts fins que institutriu quallat.

Un cop quallat retirem i deixem refredar.

Un cop fred desemmotllem i podem ja menjar-lo.

Què ens aporta fer una copeta de vi?

El vi ha format part de la cultura humana des de fa uns 6.000 anys, al llarg de les seves diverses etapes evolutives, l’home l’ha considerat un plaer per el seu paladar, una ajuda per a la convivència i també un element amb propietats que beneficien la seva salut .

 D’aquesta manera diverses begudes han estat utilitzades per prevenir malalties i fins i tot per curar-les. Això és a causa que es fan a base de productes naturals com: el raïm, poma, arròs i ordi entre altres productes, que en ser tractats no perden les seves propietats i en alguns casos fins a les s’incrementen.

Avui en dia nombrosos estudis han servit per corroborar algunes d’aquestes propietats donades a conèixer fa milers d’anys. Però és evident que aquestes propietats s’expressen millor quan la qualitat del producte és excel·lent.

images (1)

Beneficis de beure vi negre

Els raïms tenen un component anomenat resveratrol, al qual se li atribueixen la major quantitat de beneficis que el vi ens aporta.

El Resveratrol és membre d’un grup de compostos vegetals anomenats polifenols. Es creu que aquests compostos tenen propietats antioxidants i són capaços de protegir l’organisme contra danys que generen un major risc de patir malalties del cor i càncer.

El Resveratrol es troba a la pell dels raïms vermelles, la magrana i el vi negre, entre altres.

El Resveratrol és també un potent fitoestrògen que contribueix a estabilitzar la producció d’estrogen.

reserva_2004_b

Tot i que alguns estudis han afirmat beneficis pel cor, pel cervell, per la circulació, entre d’altres, si no ets consumidor habitual de vi, no es pretén que ara ho siguis,  ja que es poden trobar aquests beneficis en altres aliments.

Hem de citar que gastronòmicament que el vi ajuda a la digestió de la carn, sempre i quant es faci amb moderació.

Recordem que :

Beure vi té alguns beneficis sempre que no oblidem que es tracta d’una beguda alcohòlica i que el consum d’alcohol sempre és perjudicial per a l’organisme si no es fa amb moderació. Ingerir vi en grans quantitats no només ens portarà els desagradables símptomes de la ressaca sinó que, si la quantitat és molt gran, pot provocar situacions més extremes.