Obesitat infantil: la primera mesura és no discriminar

Els experts alerten de la discriminació que pateixen els nens amb obesitat, un estigma amb greus conseqüències que procedeix d’altres menors, dels adults i dels mitjans de comunicació

En moltes ocasions, les persones amb obesitat són etiquetades com a responsables del seu excés de pes. També les hi culpa de forma implícita, o fins i tot explícita, de no tenir força de voluntat, cosa que s’explica en l’article ‘La mandra, engreixa?’ i que és tan injust com acusar una persona amb ceguesa del seu trastorn “per no mirar bé”. Per desgràcia, el creixement de les xifres d’obesitat no s’acompanya d’una acceptació d’aquesta condició, per part de la societat, com un trastorn en el qual l’individu és la víctima i no el culpable. Les conseqüències psicològiques d’aquest entorn, adverses per a un adult, ho són encara més en el cas de nens i adolescents, tal com s’aborda en el present article

obesidadinfantil

 Burles i assetjament: un dany per a l’autoestima i per a la salut

De totes les mesures que es poden prendre amb un nen amb obesitat, la primera és evitar la discriminació, l’estigma i l’assetjament pel seu excés de pes. I és que els petits o adolescents amb obesitat no només presenten un major risc de patir, a mig o llarg termini, problemes físics com diabetis, hipertensió o trastorns musculoesquelètics; també s’enfronten a una major pressió social, d’imprevisibles conseqüències psicològiques. És freqüent que aquests menors pateixin més episodis de burles, intimidacions, assetjament, conductes agressives i fins i tot agressions físiques. Tot això resulta nefast per a la seva autoestima i incrementa les possibilitats de tenir depressió o trastorns del comportament alimentari. És més, se sap que aquests actes discriminatoris frenen les possibilitats que un nen amb obesitat aconsegueixi controlar el seu pes a curt, mitjà o llarg termini.

tlmd_obesidad_infantil_dieta_nutriacion_salud

D’on prové l’estigma de l’obesitat?

Per tot l’anterior, és important entendre que tota la societat, i no només els professionals sanitaris, s’ha de comprometre a intentar revertir aquesta enutjosa situació. És el que suggereix un interessant editorial publicat a JAMA Pediatrics al maig de 2015, que apunta que l’eficàcia de l’abordatge de l’excés de pes en la infància passa per una equitat que no sempre existeix. En el seu article, Matthew W. Gillmany i Jason P. Block, de la Universitat de Harvard, assenyalen que l’estigma al qual es veuen sotmesos molts menors amb obesitat no només prové de nens de la seva edat (companys, amics, familiars), sinó també de professors, pares, professionals sanitaris i, per descomptat, els mitjans de comunicació. En les pel·lícules o sèries televisives, siguin de dibuixos animats o amb personatges reals, els petits amb obesitat són mostrats, en moltes ocasions, com mancats d’intel·ligència o com “addictes” al menjar.

Consejos-obesidad-infantil

Diferència entre patir un trastorn i “ser” un malalt

L’Associació Americana de Medicina va votar al juny de 2013 a favor de classificar a l’obesitat com una malaltia. Es van sumar, poc després, altres tres societats: l’Associació Americana del Cor, el Col·legi Americà de Cardiologia i la Societat de l’Obesitat d’Estats Units. Tot i que és una decisió sense validesa legal, exerceix una gran influència sobre els organismes governamentals. Un dels motius que va suscitar aquesta nova nomenclatura va ser alleujar l’estigma de la culpa a les persones amb obesitat, atès que la població no sol culpar els malalts del seu mal.

No obstant això, molts experts argumenten que no és una bona solució, ja que tampoc és desitjable considerar com “malalt” a qui presenta obesitat, ja que això pot frenar les seves possibilitats laborals o incrementar la quota de les seves assegurances. Gillmany i Block afegeixen que etiquetar nens o adolescents com a malalts pot generar una “sobremedicalització d’una condició els determinants són fonamentalment socials”. És més, justifiquen que aquesta etiqueta, a més d’estigmatitzar (és a dir, el contrari al buscat) pot generar un altre efecte paradoxal: una excessiva ingesta d’aliments per part del menor.

Les últimes novetats i els nous coneixements sobre la influencia que la microbiota intestinal té sobre la obesitat i que va avançant, s’ha de considerar que la modulació de la seva composició corporal podria oferir una nova via per al tractament de l sobrepès i obesitat (més endavant faré un resum del paper dels probiòtica en el maneig de la obesitat).

 

Font : Eroski

Anuncios

Què n'opines?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s