Càncer si menjo carn vermella o processada?

Podem menjar carn vermella? i carn processada?

Arran de l’Advertiment de l’OMS sobre els perills de la carn processada difós aquests dies, he volgut puntualitzar què vol dir exactament carn processada i en què és diferència de la carn vermella i si en podem menjar o no.
És clar que en general hi ha un abús d’aliments d’origen animal i que s’hauria de reduir, encara que només fos per l’impacte mediambiental que això suposa. Però dir que la carn vermella és dolenta o probablement carcinògena sense anar més enllà en l’explicació és massa simplista.

descarga
El primer punt que hem d’aclarir és que a l’informe s’emeten graus de carcinogenicitat diferents per a la carn vermella i per a la carn processada. A la carn vermella se la considera probablement carcinògena per a humans mentre que a la carn processada se la considera carcinògena 
Així, en aquest cas, resulta imprescindible assenyalar que malgrat que les carns processades són al mateix grup que el tabac, això no vol dir que el seu paper en la promoció del càncer sigui el mateix, cosa que no han puntualitzat diversos mitjans.
Si bé la carn processada incrementa el risc de càncer en un 18%, el tabac ho fa en un 1.500%.
I la pròpia OMS apunta que mentre que s’atribueixen unes 34.000 morts anuals per càncer a les dietes riques en carn processada, i unes 50.000 a les dietes riques en carns vermelles, el tabac causa cada any prop d’un milió de morts, l’alcohol 600.000 i la contaminació de l’aire més de 200.000

Per què aquest risc?
Se sap que el risc existeix, encara que no està clar què el causa. Així, malgrat que hi ha diversos components en les carns vermelles i processades que poden justificar el seu paper en el risc de càncer (com el ferro hemo, compostos N-nitrós, hidrocarburs aromàtics policíclics o amines aromàtiques heterocícliques), l’OMS detalla que “encara no es comprèn completament com s’incrementa el risc de càncer per la carn vermella o la carn processada “.
Què entenem per carn vermella?
Es considera carn vermella a “tota la carn muscular dels mamífers, incloent carn de res, vedella, porc, xai, cavall i cabra”.
És tracta d’un aliment amb unes qualitats nutricionals extraordinàries, que podem optar per consumir o no. Ara bé, la qualitat i seguretat de la carn vermella varia extraordinàriament en funció de la seva procedència, del tracte que hagi tingut l’animal, de com s’hagi alimentat (farratge contra pinso de cereals i llegums), de si s’ha pogut moure o ha estat estabulat, de si s’han respectat a els ritmes de creixement o s’han accelerat intencionadament, de si s’ha evitat l’ús de fàrmacs o més aviat s’ha promogut.
És evident que s’ha de dur un consum de carn vermella amb sentit comú apostant sempre per carns de qualitat.

descarga (3)
La carn processada
L’OMS considera carn processada la “carn que s’ha transformat a través de la salaó, el curat, la fermentació, el fumat o altres processos per millorar-ne el gust o la conservació”. “Exemples de carns processades: frankfurts, pernil, salsitxes, carn en conserva i cecina o carn seca, així com carn en llauna i els preparacions i salses a base de carn”.
És evident que no tenen res a veure uns frankfurts amb un pernil serrà, i la diferència és abismal si es compara amb un pernil ibèric de gla ecològic. Tanmateix, és cert que la major part de la població consumeix carn processada de baixa qualitat, és per això que aquesta alarma generada ara per l’OMS podria ajudar a reduir-ne el consum.

descarga (2)
Quins són a els compostos que hi ha a la carn processada que són tan perillosos?
Si be és cert que els greixos saturats són els més abundants a la carn processada i, malgrat la mala premsa que han tingut durant anys, actualment s’ha demostrat que no augmenten la malaltia cardiovascular com es pensava. En realitat el problema està en els “acompanyants” del greix, la criança dels animals, la seva alimentació antifisiològica, el sedentarisme que pateixen i a els tractaments farmacològics als quals se’ls sotmet. Tots aquests són factors que finalment donen lloc a un tipus de greix animal que passa de ser un aliment a un autèntic còctel de tòxics: glifosat, dioxines, furans, PCB i segurament altres compostos que ni tan altres sols coneixem.
Quan mengem pernil dolç, estem menjant una mica, que podríem dir “poca”, de carn amb una mica (que podríem dir “molt”) de greix (amb glifosat, dioxines, furans, PCB i d’altres), midons, sal , sucres, colorants, conservants (com a els nitrits), potenciadors del sabor i altres additius.
imagesQuè Podem fer?
1. Prioritzar el consum de productes d’origen vegetal: dues terceres parts de la nostra alimentació
2. La resta (una tercera part) Inclou també aliments d’origen animal com la carn, el peix, ous i lactis.
3. Per entendre-ho és podria pautar així:
dels 14 Àpats setmanals: 3 carn, 4 peix (1 o dos peix blau), 3 (racions d’1 o 2) ou, 3 – 4 llegums. Són les racions de proteïnes dels nostres àpats principals.
4.- Fixeu-vos que de carn són 3 àpats a la setmana (podrien ser 4) i sempre evitant processats i prioritzant els carns menys grasses. De carns vermelles no més de 1 ó 2 cops per setmana (màx: 300 g / setmana) i de carn processada, segons uns quants investigadors no hauria de superar els 20 grams diaris.
5. A la mesura possible comprar carn ecològica o de confiança sense manipular (o manipulada davant teu).
6. Quan us vingui de gust menjar embotit, opteu per un bon pernil o un embotit ecològic i ó de confiança. No podem posar tots els processats en un mateix sac.
7. Menjar carn acompanyada sempre d’una bona quantitat d’hortalisses. La formació de nitrosamines disminueix quan ingerim, en un mateix àpat, antioxidants presents a les verdures.

images (1)

I com a reflexió final, amb quin tipus de carn vermella i amb quin tipus de carn processada s’han dut a terme els estudis que han servit de font per establir aquests informes? Han fet algun d’aquests estudis amb carn vermella de qualitat? Han utilitzat un bon pernil ibèric o bon llom embotit o botifarres d’un bon carnisser …? O hauran utilitzat les carns vermelles i les carns processades que inunden, juntament amb un altre arsenal de productes processats, els prestatgeries dels súpers i hipermercats de tota societat industrialitzada com cal?
El problema no és tant el consum de carn sinó l’abús i la procedència

Fonts d’informació:

Articles de Julio Basulto (Dietista-Nutricionista), Lucía Redondo (Dietista-nutricionista) i Olga Cuevas (Dra, en Bioquímica).

Anuncis

Què n'opines?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s